Landarbide Zahar és el meu nom, que significa 'pas d'estrangers' (el camí de Sant Jaume passava davant meu). Es diu que em van construir al voltant de l'any 1610 i des de llavors he donat aixopluc a infinitat de gent. L'any 1790 Ignacio Antonio Agote i la seva esposa Maria Josefa Irarramendi van venir a viure amb mi amb els seus sis fills. Aquesta humil família de pagesos i ramaders van treballar les meves terres al llarg dels anys i amb els fruits van alimentar els seus animals. No sóc una simple llar; els meus braços abracen molts pasturatges i boscos. Han passat molts anys, uns millors que altres, però la família Agote segueix habitant les meves entranyes. Fermin Agote i la seva esposa Mª Jesús Beobide amb els seus fills Amaia i Xabier viuen ara amb mi i també es dediquen a tasques agrícoles i ramaderes com els seus avantpassats. Ells van emprendre una sèrie de reformes l'any 1996 i a partir de llavors es van habilitar el graner i la quadra antiga per convertir-los en un AGROTURISME (Etxe Nagusia i Etxe Ordekoa) i CASA RURAL (Barruti, Munalla i Perratzu), acollint així a hostes de tot el món. Com són les coses! Serà el meu destí. Landarbide Zahar és el meu nom, 'pas d'estrangers', i ara és també el meu ésser. Si el que busqueu és tranquil·litat, fàcil accessibilitat, tracte familiar, gaudir de la proximitat del mar i d'un entorn natural privilegiat i fer excursions per conèixer a poc a poc el País Basc, heu encertat. Veniu a visitar-me, no us en penedireu!